CURIOSITATS DELS FONGS

ES TROBEN FONGS GEGANTS A MÈXIC 

Macrocybe titans Pegler
Científics mexicans del Centro Científico Ecosur, a l'estat de Chiapas, han descobert un exemplar de fong superior que pesa més de 20 quilos. El fong en qüestió té una mida de 74 cm de diàmetre i 88 cm d'alçada. Després del descobriment, el fong va ser traslladat al centre científic de Chiapas pel seu estudi, on es va emetre un comunicat, en que els seus dirigents afirmen que el fong en qüestió va ser localitzat pel seus científics a la regió de Las Cabañas, al municipi de Tapachula. El fong en el seu hàbitat natural, es nodria de la soca d'un arbre mort.
Sembla ser que aquest fong gegantesc ja és conegut, i s'anomena Macrocybe titans Pegler (Lodge i Nakasone). El micòlec del centre René Andrade diu ques es tracte d'una espècie que ja havia estat descoberta a l'any 1981, i que en el mateix centre hi han conservats dos exemplars d'aquest mateixa espècie però de menor tamany, un de 28 i un altre de 50 cm de diàmetre de capell. Sembla ser que aquest mateix fong  també acostumen a créixer a Guatemala, Costa Rica i Brasil. 
Aquest tipus de fong tan descomunal és sapròfit, i a igual que les demés espècies emparentades de mida menor, és ideal per a reciclar la matèria orgànica en descomposició i així mantenir l'equilibri ecològic. El fong es conservarà pel seu posterior estudi y veure el grau de comestibilitat o toxicitat que pugui contenir.

ES TROBA UN FONG DE MÉS DE 3 QUILOS A BISCAIA

Un veí de Biscaia que passejava per uns jardins urbans a prop d'una autopista, es va topar a un fong de aparença esfèrica que pesava més de 3 quilos. Es tracta d'un exemplar de Langermannia gigantea, espècie que creix a l'herba de prats i jardins durant l'estiu. Aquesta espècie de fong por assolir els 65 cm de diàmetre, amb un pes d'uns 50 quilos.
Aquest fong de jove és comestible, sempre que la gleba sigui ben blanca, igual com les demés espècies menors d'aquest gènere. La millor forma de preparar-lo a la cuina, és tallat a llesques ben fines i arrebossat.
A més sembla ser que aquest fong té propietats medicinals, principalment desinfectants, desintoxicants i per controlar les inflamacions. Actualment és usat en la preparació de medicaments farmacèutics. 

MÀ DE ZOMBI

Així és com va anomenar Miles Ferguson, un habitant d'Indonèsia a la planta que va créixer al seu jardí (Zombie hands). En un principi es pensava de que era una de tantes plantes tropicals que acostumen a créixer al país, però després d'estudiar la seva estructura taxonòmica i morfològia, es va posar de manifest de que es tractava d'un fong sapròfit no catalogat de la classe ascomicet, que està emparentat amb gènere de les Morchela i Clathrus.    En un principi es mantenia ben dret, presentant una consistència sedosa al tacte. A l'interior presentava una carn esponjosa de color grisós. Posteriorment i a mesura que el fong s'anava fent vell es va anant inclinant fins a doblegar-se assolint una textura llefiscosa, amb un olor nauseabund que recordava a la carn en descomposició. La hipòtesi és que les espores del fong podien haver arribat al jardí a través d'un compost vegetal que el propietari havia abocat tot just uns dies abans, fructificant el fong al regar. Realment el fong tenia tot l'aspecte  d'una mà cadavèrica.

FONGS FÀL·LICS

Phallus Drewesii
Dennis Desjardin i Brian Perry de la San Francisco State University, descriuen per primer cop un nou fong d'aspecte fàl·lic, descobert a la illa africana de Santo Tomé anomenat Phallus Drewesii. Els fongs de forma fàl·lica no són molt comuns a la naturalesa, de fet, constitueixen una família Pallaceae i un ordre Pallales. La família i l'ordre són categories taxonòmiques que engloben les espècies. Tots els fongs que composen aquesta família, es caracteritzen pel seu olor fètid, que recorda a matèria orgànica en descomposició. En concret, existeixen 28 espècies de fongs fàl·lics que hàgin estat catalogats, si bé que aquest exemplar és atípic per seu color completament blanc i per la mida, en aquest cas assolia els 22 cm d'alçada. El fong neix en un estat de forma d'ou. A mesura que es va desenvolupant creix cap amunt, prenent una consistència gelatinosa que atrau a les mosques, les quals consumeixen les espores i posteriorment les dispersen per tot el bosc.
FONGS CARNÍVORS

Un grill atacat per un fong entomòfag
Donava l'mpressió de que es tractava d'un  escarabat amb unes enormes  antenes, quina classe de bestiola era aquesta, vaig pensar que era molt estranya. El resultat era que es tractava d'un grill que havia mort a causa de la voracitat d'un fong paràsit que l'havia devorat. Es tracta d'un fong entomòfag que ataca a insectes vius. Les espores del fong s'adhereixen a la closa de l'insecte, a partir d'aquí cuiden de buscar una petita fissura per on es ramifiquen fins a l'interior, on germinen i s'escampen per la seva cutícula. El fong s'endinsa ràpidament cap a l'interior, arribant a matar a l'insecte on s'havia allotjar. Quan ha mort la bestiola, noves espores es formen dins el seu cos. Després, nous cossos fructífers sorgiran cap a l'exterior com és el cas de la fotografia que ens ocupa, variant la seva forma i color, depenent de l'espècie d'insecte que ha estat atacat. Cada fong està especialitzat en atacar a tipus diferents d'insecte, com mosques, escarabats, formigues, aranyes, etc.  Aquest tipus de fongs evolucionen constantment, a fi d'evitar que les víctimes puguin fabricar algun tipus de immunitat als seus atacs.   

UN FONG SAGNANT

Hydnellum Peckii
Una curiositat molt interessant és el que trobem en al fong Hydnellum Peckii, conegut popularment a Europa com a “Dientes de sangre o Pastelito de nata y fresa”. Quan és jove el seu aspecte és com d’una massa compacta i porosa de color blanquinós, després rosa suau. Però el que més crida l’atenció d’aquest fong és el líquid de color vermell que segreguen els seus porus quan són joves, molt semblant a la sang. Apart d'Europa aquest fong fou trobat a Iran a l’any 2008. Posteriorment altres exemplar foren descoberts a Corea dos anys més tard. El Hydnellum Peckii és un fong simbiòtic que està relacionat directament amb els boscos de coníferes, emparentat amb el gènere de les Hydnàcies.
Tot un pastisset apetitós
Es tracte d’un fong que no és tòxic ni mortal, però que no té cap valor a la cuina, ja que només pel seu aspecte i pel seu olor repel·lent fa que sigui rebutjat. En el cas de que si per descuit anés a parar a la cassola, el seu sabor amarg i coriaci el fan del tot incomestible. Alguns exemplar en créixer prenen la forma d’un pastisset de nata i maduixa, d’aquí el nom popular que se li ha donat a molts indrets d’Europa. A Catalunya ens costa que rep el nom de Bolet de sang, encara que només apareix als boscos de coníferes d’alta muntanya. Apart de les seves condicions químiques que el fan que sigui incomestible, és un fong que els homes de ciència li han trobat la seva aplicació en medicina. La substància que segreguen els seus porus conté un pigment molt peculiar anomenat Atromentin, que es veu que té propietats anticoagulants. També té propietats antibiòtiques que combaten intensament al Streptococcus Pneumoniae.
EL CORDYCEPS SINENSIS, MERAVELLA DE LA NATURALESA

L'esquelet de la larva i el fong que ha crescut 
El Cordyceps sinensis conegut també com Tochukaso en japonès i Dong Chong Xia Cao en xinès, que significa “insecte d’hivern i herba d’estiu”. Aquest nom li ve donat perquè el fong envaeix la larva a l’hivern mentre está sota terra y la parasita absorbint el seus nutrients fins que mora, i això és cap a l’estiu, on es troba entre l’herba dels prats de pastura. Podem dir amb tota certesa que és sens dubte una combinació única entre insecte y fong.
El Cordyceps sinensis és un fong ascomicet que pertany a la família Clavicipitaceae, i ja hem dit que és un paràsit dels artròpodes, y ho fa dipositant les seves espores dins una espècie de larves de cus d’una varietat de papallona. Quan arriba la tardor y els cucs es troben en estat d’hivernació, les espores absorbeixen tot el nutrient del cuc, constituint un escleroci que és en realitat l’esquelet de la larva, formant un cos rígid.  Amb l’arribada de l’estiu, per el cap de l’esquelet del cuc apareix el fong que sorgeix cap a la superfície amb una alçada de 10 o 12 cm. El Cordyceps fou descobert ya fa molts anys pels pastors de Tibet, en observar que el seu bestiar es tornava més sa i vigorós quan menjaven el fong que creixia entre l'herba de pastura. Aquest fong es troba a l’Himàlaia al Tibet, Nepal, Índia i a Xina. Al final de la primavera, famílies senceres es traslladen a les altes planes on creix el Cordyceps i, durant períodes de temps que oscil·len entre 30 i 45 dies , viuen només pendents de trobar el major nombre possible de fongs. Si es dona bé, amb els guanys d’una recol·lecta, podrien viure la resta de l’any. 
Càpsules
Les propietats del Cordyceps sinensis  són moltes y reconegudes per la medicina actual. Entre algunes podem esmentar que enforteix el sistema immunològic, ajuda al nostre organisme a enfortir el cos davant diferents bacteris, és a dir, és un potent antibiòtic natural. Enforteix el sistema respiratori a l‘hora que el desinflama i pren la funció de antitussigen i mucolític. Afavoreix el reg sanguini general, i és un important suport en la lluita contra el càncer. També s’ha de dir que és un gran tònic per alleugerar en cansament, motiu pel qual s’està fent molt popular entre els atletes d’elit ja que no conté cap component que pugui ser considerant dopant. També redueix el dolor muscular i millora la recuperació i el vigor atlètic. Aquestes són només algunes de les propietats medicinals reconegudes d’aquest espectacular fongs miraculós.
Per aquest motiu no és d’estranyar que un quilo d'aquest fong perfectament assecat, amb garanties de la seva autenticitat i sense cap mena de procés químic pot costar uns 30.000 €.  Si esteu interessats i no voleu anar al Tibet o a Xina a comprar-lo, es pot trobar en algunes farmàcies y herbolaris especialitzats en forma de càpsules i també per internet. Però s’ha d’anar molt en compte ja que davant la demanda, ha sorgit un mercat negre que trafica adulterant aquest tipus de fong utilitzant una gran quantitat d’additius, amb la qual cosa una càpsula contindria una part irrisòria del fong. Un altre forma d’adulteració detectada es que es comercialitza un altre mena de Cordyceps que no es de l’espècie sinensis, que no té cap de les qualitats terapèutiques esmentades.

ELS BOLETS EN ELS CÒMICS

Marino Benejam Ferrer, fou el dibuixant menorquí que va popularitzar la famosa "Família Ulises" del TBO allà pels anys cinquanta, una persona metòdica i molt detallista que sabia expressar amb el seus dibuixos tot el que ocorria a la societat d'aquell temps. 
Aquest gran dibuixant nascut al 1890, no només va saber plasmar les vivències d'aquesta família acomodada que en certa manera el va fer famós, sinó que també va dedicar nombroses historietes al món dels bolets. 
Els seus dibuixos apart del TBO, han il·lustrat a través dels anys importants llibres de tota mena de contingut, potser un dels que es podria destacar és el llibre de botànica "Plantas medicinales - El dioscórides renovado", de Pius Font i Quer, edició de 1980, on entre la sobrietat del tema de les seves pàgines hi trobarem també un parell d'historietes de la "Família Ulises" relacionada amb el tema dels bolets.
Apart d'això, Benejam també va dibuixar historietes fent referència als boletaires i el seu món, una d'elles és aquesta que reprodueixo a sota amb autorització de Ediciones B, i que per a mi, considero una de les millors. 
    

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

Nota: Només un membre d'aquest bloc pot publicar entrades.